El repte
Un consorci de recerca finançat per la Unió Europea no té un públic, en té quatre, i cadascun hi va a buscar una cosa diferent. L’inversor vol saber si allò arribarà al mercat i quan. El soci industrial, si es pot provar a casa seva. El periodista, què és i per què importa. I la comunitat investigadora, la feina publicada.
Aquí, a més, el que s’explica és difícil: membranes conductores d’ions fetes de paper i sense PFAS, per a tractament d’aigua, hidrogen verd i emmagatzematge d’energia. Quatre socis —la Universitat de Girona, Ecolyte, la TU Graz i la TU Darmstadt— i un full de ruta que va del 2025 al 2030.
I hi ha una obligació que no és negociable: un projecte Horizon Europe ha de complir els requisits de visibilitat del finançament, en anglès i amb el número de grant visible.
La solució
Estructura pensada per segments en comptes d’una pàgina institucional que ho digui tot a tothom. El formulari de contacte classifica qui escriu —partnership, inversió, mitjans o col·laboració en recerca— de manera que cada consulta arriba ja etiquetada.
El full de ruta és l’element navegable central: del TRL 4 del 2025 fins a la producció completa del 2030, amb cada fita datada. És la manera d’ensenyar a un inversor o a un soci industrial en quin punt real és la tecnologia, sense prometre de més ni amagar que encara és recerca.